El col·leccionista d'ombres

De la mà del Diari 2.0,“El col·leccionista d'ombres” arribarà als cinemes catalans el dia 9 de gener. Dels pocs actors que hi intervenen, coneixem bé al protagonista, Lluís Freixes, que de manera molt diferent a la que ho va fer encarnant a Barney Cuppertino en l’última cinta, es ficarà en el cos d’un noi horroritzat pels esdeveniments que succeïxen a la Universitat de La Salle.

Des del primer moment, la pel·lícula ens endinsa en una atmosfera tètrica, capaç de fer tremolar als més valents. La banda sonora rodeja als espectadors i els seus constants canvis de velocitat posen la pell de gallina. Un dels trets més destacats és, sens dubte, el magistral domini de llums i ombres que el director del film, Jaume Solanas, ha dut a terme. D’altra banda, els silencis es compaginen prou bé amb els diàlegs tot i la poca elaboració d’aquests últims.

En definitiva, “El col·leccionista d’ombres” sorprèn per la seva sinistralitat i pel tens ambient que s’aconsegueix per mitjà del tractament de la llum i del silenci.

A FAVOR	EN CONTRA
Excel·lent tractament de la llum	Pocs actors
Bona connexió entre silenci i diàleg	Diàlegs poc treballats

Tràiler de "El col·leccionista d'ombres"

Lluís Freixes